Setmana 6: Despedida i tornada

L'inici de la setmana va ser similar a la setmana anterior. Ja em feia l'efecte de que vivia aquí. Això sí, el dimecres, na Luna i jo vam anar una altra vegada a casa de'n Jonne. Li vam fer truita de patates (o un intent de). Sort de na Luna, que sap cuinar un poc.

Però, quan es va atracar el final de setmana, la sensació va ser molt diferent: vaig anar a escola i seria la darrera vegada que veuria na Katia i els altres companys; em vaig despedir de la gent del gimnàs (sempre eren els mateixos, i va arribar un punt que ja els coneixia a quasi tots); em vaig despedir de n'Ahmed (tot i que diu que algun estiu vindrà a Menorca, quin crac); i em vaig despedir del meu cap i totes les meves companyes. Al Flying Tiger he après molt sobre atenció al client i com presentar els productes per vendre més. A més, m'he sentit molt a gust, és quasi com una petita família. Moltes gràcies a en Jonne, na Karitta, na Metta, n'Emmi, n'Elli i na Mandi. Sou increïbles!

Totes les despedides sempre són una mica difícils però, per jo, això no és una despedida definitiva. Per una banda és trist, perquè he conegut gent que probablement no els veuré mai més, però igualment, prefereixo veure-ho com una oportunitat de conèixer gent. Estic segur que algun dia tornaré a Finlàndia per veure a tothom de nou. A més, espero a tothom qui vulgui amb les braços oberts a Menorca, els hi he fet bona propaganda.